Durant els darrers anys, diferents col·lectius i associacions han promogut iniciatives de canalització d’excedents alimentaris. La motivació per a tals iniciatives és l’increment de persones sense recursos com a conseqüència de la situació de crisi econòmica. En aquest context, l’informe INSOCAT, de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social, posa de manifest que entre el 2009 i el 2014 la privació material severa a Catalunya es va duplicar, passant d’un 3,1% a un 6,3% (s’entén per privació material severa no poder permetre’s el pagament de quatre dels següents nou ítems: hipoteca; lloguer o pagaments a termini; manteniment de l’habitatge a una temperatura adequada; una setmana de vacances a l’any; un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies; telèfon; televisió; rentadora; cotxe; despeses imprevistes).

No obstant això, tot i les dificultats que tenen algunes famílies per comprar aliments frescos, molts d’aquests acaben esdevenint un residu. La Diagnosi de malbaratament alimentari a Catalunya xifra en 270.000 tones anuals els aliments malbaratats pels generadors més propers (comerços, restaurants, bars, càterings i llars), és a dir, 41 kg/hab/any. Cal, doncs, implementar mesures per tal d’aprofitar els excedents alimentaris i poder resoldre aquesta demanda social.