En general, el patró de consum de roba i calçat està basat en un model marcat per la moda, que impulsa a la societat a renovar cada temporada les seves peces de vestir. Això ha provocat un increment significatiu de la producció de roba i calçat en els darrers anys. A més, el sistema de producció del sector tèxtil és altament consumidor de recursos, principalment aigua i energia, així com també un important generador de residus i d’emissions.

Per tant, aquest model fa que la generació de residus tèxtils i de calçat sigui cada vegada més elevada i la seva gestió sigui un factor clau per a la sostenibilitat en el  marc d’una economia circular. En aquest context, es recomana a les administracions locals i supramunicipals promoure mesures per a la recollida específica de residus tèxtils en els seus municipis. Addicionalment, la promoció d’iniciatives relacionades amb la preparació per a la reutilització dels residus tèxtils i del calçat, pot implicar també uns impactes socials positius, atès que es poden gestionar a través d’iniciatives del sector de l’economia social.