Els aliments constitueixen un recurs valuós que cal gestionar i consumir amb la màxima cura i responsabilitat. L’objectiu ha de ser aprofitar tota la capacitat nutritiva que poden oferir, al marge dels costums i hàbits socials de cada moment respecte a l’ús (racions massa generoses o desaprofitament d’aliments d’àpat a àpat, per exemple). Cap aliment, per tant, no pot ser mai considerat un residu. El malbaratament és, no obstant, un problema característic de les societats desenvolupades, que cada any ocasiona la pèrdua de milers de tones d’aliments. Analitzar les característiques de la brossa domèstica i dels residus orgànics d’altres sectors permet conèixer quin és l’abast i aplicar-hi les propostes correctores oportunes (Agència de Residus de Catalunya, 2013).

En aquest escenari, cal introduir un canvi de comportament i d’actitud per part de tots els actors socials, encaminat a recuperar el valor dels aliments i concebre les restes alimentàries com un recurs. Per tant, es recomana impulsar accions dirigides als consumidors perquè tinguin un millor coneixement del problema del malbaratament i introdueixin canvis en els seus hàbits de consum per a prevenir-lo.