La Llei 3/2015, d’11 de març, sobre mesures fiscals, financeres i administratives defineix la deixalleria com un centre de recepció i emmagatzematge selectiu de productes per a la reutilització i de residus municipals per al seus tractaments posteriors: preparació per a la reutilització, valorització i disposició final.

En aquest sentit, el Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei reguladora dels residus, estableix a l’article 52.1. que els municipis amb més de 5.000 habitants de dret, independentment o associadament i, si s’escau, els consells comarcals, han d’establir un servei de deixalleria mitjançant la instal·lació de la planta o les plantes necessàries per a la recollida dels corresponents residus. Aquestes deixalleries han de complir amb les prescripcions tècniques establertes per la Generalitat de Catalunya. 

Un pas més en aquesta política, diverses administracions han optat per l’habilitació de minideixalleries, és a dir, petits punts de proximitat, ubicats en zones properes als ciutadans, on aquests poden lliurar de manera selectiva diferents tipologies de residus.