Els índexs de recollida selectiva de residus domèstics segueixen millorant i ja han arribat al 42% a Catalunya. Aquest increment, que en el darrer any ha estat del 8,4%, s’ha aconseguit gràcies a la major conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització, a l’augment dels ajuts que s’han donat als ens locals per al foment de la separació, a la implantació de sistemes de recollida més eficients i a la pujada del cànon dels residus.
En aquest context, dels 3,9 milions de tones de residus municipals que es van generar l’any passat, un 41,8%, equivalent a 1,66 milions de tones, es van recollir de manera selectiva. Pel que fa a la fracció resta, aquesta es manté bastant estable, havent incrementat un 0,22%.
Per altra banda, en comparació amb els indicadors econòmics de Catalunya, la generació de residus es segueix situant per sota del creixement econòmic, seguint la tendència de dissociació dels darrers anys.
Tot i que totes les fraccions que es recullen de forma selectiva han crescut, especialment la dels envasos (+9,6%), seguida de l’orgànica (+7,5%), el paper i cartró (+6,5%) i el vidre (+6,3%), calen més esforços per incrementar-les, implantant models eficients com el porta a porta, que el 2018 ja s’havia implantat a 196 municipis catalans, els contenidors intel·ligents, models de pagament per generació i una millora de la recollida diferenciada en el comerç i els serveis.
Cal esmentar que deu comarques catalanes, equivalents a 295 municipis, ja recullen més del 50% dels residus de manera selectiva. Aquestes comarques són: Osona, el Priorat, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, la Segarra, la Garrotxa, la Conca de Barberà, el Montsià, i l’Alt Urgell.
