Recollida de residus porta a porta als establiments comercials i de restauració de Castellar del Vallès
El novembre de 2017, el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental va posar en marxa una prova pilot de recollida de residus porta a porta amb identificació de l’usuari. La iniciativa, de sis mesos de durada, es va dirigir a 78 establiments comercials i de restauració de l’àrea coneguda com L’Illa del Centre de Castellar del Vallès, a més d’alguns establiments dels municipis de Rubí i Sant Llorenç Savall.
La iniciativa, que s’emmarcava en el nou Pla de Prevenció i Gestió dels Residus Municipals del Vallès Occidental (PREVOC), es va realitzar amb una subvenció de 50.000 euros de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Després dels bons resultats de la prova pilot es va decidir mantenir el sistema i ja hi ha un total de 82 establiments generadors que utilitzen aquest sistema de recollida de residus.
L’objectiu del projecte és contribuir a superar l’estancament de la recollida selectiva detectat a la comarca del Vallès Occidental i poder assolir els objectius previstos per l’Agència de Residus de Catalunya (assolir el 60% de recollida selectiva bruta al 2020).
Durant la prova pilot realitzada a Castellar es van repartir als 22 establiments del sector de la restauració i als 56 comerços diversos (fruiteries, peixateries, forns i pastisseries), contenidors de 120, 240 i 360 litres de capacitat, segons les necessitats, amb un xip identificador de l’usuari i amb la retolació adient que identifica la fracció a recollir i l’establiment.
En aquest context, els contenidors lliurats s’utilitzen per a les fraccions de resta i orgànica, mentre que per a la fracció d’envasos s’utilitzen bosses homologades. Pel que fa al paper-cartró, aquest es recull plegat davant la porta de l’establiment, i el vidre es segueix recollint mitjançant l’antic servei de recollida amb contenidor al carrer.
El xip que porten els contenidors permet recollir dades i transmetre-les al sistema informàtic corresponent mitjançant un lector. D’aquesta manera s’obté informació sobre el nombre de recollides al dia, el volum de residus generat per usuari, per dia i per fracció i les incidències generades, així com els residus amb impropis. A més, permet fer un seguiment de la participació pels diferents productors.
Després d’un any d’implantació d’aquest sistema, les dades de recollida selectiva per les diferents fraccions han augmentat entre un 12 i un 19% al conjunt del municipi.
S’han recollit un total de 80 tones de matèria orgànica i la recollida de paper-cartró, envasos i vidre s’ha incrementat en un 12%, 13% i 15% respectivament, mentre que la fracció rebuig s’ha estancat i ha obtingut els mateixos resultats que l’any anterior.
En referència als establiments, un 65% han obtingut una valoració molt bona (participació adequada al volum de negoci i percentatge d’impropis pràcticament inexistent o inferior al 10%), un 11% ha assolit una valoració bona (participació propera al seu volum de negoci i percentatge d’impropis entre el 10 i el 20%), un altre 10% separa de manera regular però té una participació insuficient pel volum de negoci o un percentatge de residus impropis d’entre el 20 i el 30% i, finalment, un 14% pràcticament no separa o el percentatge d’impropis supera el 30%.
D’altra banda, l’Ajuntament de Castellar del Vallès vol realitzar un estudi per determinar la viabilitat tècnica i econòmica d’estendre la recollida porta a porta dels residus municipals a tots els habitatges del municipi.
L’estudi inclourà també una proposta d’ordenança que reguli la recollida, una campanya de difusió i un pla de seguiment, inspecció i comunicació amb la ciutadania un cop s’implanti la recollida. L’Ajuntament també preveu la possibilitat de realitzar una prova pilot en un sector concret del municipi.
En aquest context, els recomanem que consultin les següents actuacions de la
Plataforma on s’explica el desenvolupament de mitjans específics per a la recollida comercial (
consulta aquí), l'adopció de sistemes de control, vigilància i sanció a nivell comercial (
consulta aquí) i la incorporació de pagament per generació a nivell comercial (
consulta aquí).
